El castell de Vila-rodona exemplifica l’abast evolutiu d’algunes de les fortificacions bastides entre els segles X i XII al Gaià. Les seves restes, que només arribar al poble se us faran ja ben evidents, són el resultat final d’una llarga evolució que s’inicia segurament al segle XI i que es clou als anys 70 del segle XX.
El castell de Vila-rodona, junt a altres terres del Gaià mitjà, deu la seva repoblació a la seu episcopal de Barcelona. En un inici i fins a les primeries del segle XIII, les terres de l’actual municipi de Vila-rodona depenen del castell del Montmell, ubicat en un indret estratègic, idoni per a la defensa del territori.
Tot i que amb la carta de poblament del bisbe Vives (977) hom pensa que aquestes terres són habitades, no es disposa de notícies documentals fins a la segona meitat del segle XII. És llavors quan el poblament es consolida de forma definitiva, ja que suposadament havien patit escomeses sarraïnes fins a la primera meitat del segle XII.
La necessitat defensiva i d’avenç territorial fan, probablement, que el castell es basteixi en el transcurs del segle XI com a fortalesa secundària del castell del Montmell.
LA MEVA: millorable el seu estat de conservació.
