El castell del Papiol forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d’accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès.
El 18 de gener de l’any 1115 els compte de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l’honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin.
Castell de planta rectangular, format per diversos cossos d’edificacions juxtaposats. La part més antiga és a la planta baixa, tot just traspassada l’entrada. La torre rodona situada al nord ja existia el 1115. Es conserva la meitat del semicilindre del pis inferior. Fa 2 m de diàmetre interior i els murs tenen 1 m de gruix.
És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
LA MEVA: el fet de que s’alçi sobre la roca del Puig del Papiol, el fa molt vistós.