La abadía de Sant Martí de Canigó, consagrada en honor a Sant Martí de Tours, es troba a 1094 m d’altitud, darrere d’un alforament rocós del massís del Canigó, a les altures del petit poble de Castell de Vernet, al Conflent.
Fundada a la fi del segle X, és un lloc que va enfrontar-se a moltes dificultats al llarg de la història per la seua posició geogràfica.
És cap l’any 997, per iniciativa de Guifré II de Cerdanya, comte de Cerdanya i del Conflent i gran nét de Guifré el Pilós, que s’emprenen les obres de construcció de l’abadia de Sant Martí de Canigó per tal de fer-hi venir una comunitat de monjos benedictins. Els primers vingueren des de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, actualment en territori del municipi de Codalet, al Conflent.
La construcció de l’església abacial es va fer en dues etapes. La part oriental de l’església inferior és el resultat d’una primera sèrie d’obres, i fou consagrada el 10 de novembre de l’any 1009 per l’abat Oliba, germà de Guifré II i abat dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Santa Maria de Ripoll.
Uns anys després, el 1014, l’abadia es va dotar de les relíquies de ssant Galderic i es va construir la resta de les esglésies (part occidental i església superior). Aquestes es van tornar a consagrar l’any 1014 o el 1026 (els documents no coincideixen). Això explica la divisió en dues parts del pla de l’església inferior.
L’església abacial està formada per dues esglésies superposades, corresponents als dos períodes de construcció: l’església inferior, dedicada a Santa Maria, i la superior, dedicada a Sant Martí. Totes dues són un exemple del romànic meridional més primitiu.
El campanar acabat cap a l’any 1026, tenia originalment quatre pisos, però el quart va ser destruït pel terratrèmol de 1428. La seva reconstrucció no va ser possible per manca de recursos; llavors, es va reemplaçar per uns merlet catalans. Al primer pis, hi ha una capella dedicada a l’arcàngel sant Miquel.
El clautre de capitells que daten del segle XII i del segle XIII.
A prop de l’església, hi trobem les tombes del comte Guifé II i de la seua segona esposa, Elisabet. El comte s’havia retirat al monestir el 1035.
LA MEVA: feia molts anys que desitjava gaudir la visita d’aquesta important abadía de Sant Martí del Canigó, tanmateix disfrutar de l’entorn natural.
